Orfe
de mots,
vora
la mar tranquil·la,
esperant
un so
que
no arriba,
una
llum
que
com vespre nou
em
deixa a les fosques.
Ones
que venen i van,
planes,
besant
una platja deserta,
una
sorra molla i freda.
Descalç,
camino
entre les aigües,
cercant
els seus tresors,
com
els versos
que
em manquen,
com
aquell continu ball
de
poemes que es nuen.
Miraré
els estels cada nit
esperant
aquell fugaç
que
em porti noticies teves,
com
si el món s'aturés,
com
si la gespa no creix,
esperaré...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...