cae siempre sola la soledad,
entre el lamento de si misma…(II)
El
plany cau del mateix racó,
continu
com el so del rellotge
del
mateix racó,
com
un rosari que sempre es resa,
sense
acabar mai els misteris,
repetint
angoixes i desigs,
records
i lletanies
de
volers que s’escapen.
Com
un cuc ple de remordiments
que
s’encerclen sobre si mateixos,
ofegant-se
poc a poc.
La
soledat gebra,
els
remordiments enfolleixen,
el
silenci és clava dins
com
un ganivet de gel,
tant
sols un possible mot,
un
vers escapat del taüt de vidre
podria
ser una nova primavera.
Els versos si surten del cor, sempre ens poden portar la primavera, malgrat la solitud i els silencis...
ResponEliminaBon vespre.