10 de maig 2017

El plany cau del mateix racó



cae siempre sola la soledad,
entre el lamento de si misma…(II)
El plany cau del mateix racó,
continu com el so del rellotge
del mateix racó,
com un rosari que sempre es resa,
sense acabar mai els misteris,
repetint angoixes i desigs,
records i lletanies
de volers que s’escapen.
Com un cuc ple de remordiments
que s’encerclen sobre si mateixos,
ofegant-se poc a poc.
La soledat gebra,
els remordiments enfolleixen,
el silenci és clava dins
com un ganivet de gel,
tant sols un possible mot,
un vers escapat del taüt de vidre
podria ser una nova primavera.
http://papirer.blogspot.com.es/2012/12/p-330.html 

1 comentari:

  1. Els versos si surten del cor, sempre ens poden portar la primavera, malgrat la solitud i els silencis...
    Bon vespre.

    ResponElimina

Agraïts pel teu comentari.