PERTINAÇ

 

passeges per la blancor d’una natura
que ens dóna el regalim
de les petites coses
que ens embelleix l’escenari de cada dia
com si fos un teatre a la seva nit d’estrena

quan sortim de l’escenari
quan deixem enrere el mantell de neu
i el capirot blanc de les muntanyes
quan ja no veiem les flors dels ametllers
i la catifa queda fora de casa
... el blanc que es manté
és la mancança del que ja no es té
és l’absència de qui ja no hi és
és la devoció... pel que ja no és nostre

blancor de besllum...
d’un no-res que queda
és un teatre de portes tancades
un escenari sense actors
neu que es desfà
amb l’escalfor pertinaç
d’un sol impenitent

 

 *

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2017/05/la-bellesa-de-la-neu-nova.html