Torno
d’un viatge molt llarg
i
molt difícil,
un
viatge
que
mai hagués volgut fer.
Ple
de foscor i oblits.
Ple
d’imatges delirants
i
fantasmes
de
tots els meus passats,
vivint
vides
que
no eren meves
sense
deixar
de
ser el protagonista,
i
sempre eres al meu costat.
Han
passat els dies
i els mesos,
gairebé
perdut
en
el laberint
de
la memòria,
abracem
aquest silenci,
donem-li
espai al dol,
sobtat
per la pèrdua
d’una
estimació.
He
sortit d’una foscor freda
i
he trobat amics nous
i
retrobat amics vells.
Paraules
que creia
no
tornar a dir ni escriure,
tasques
de retrobament encarades
a
una primavera plujosa
que
també em fa verdejar
com
les branques florides
dels
presseguers.
He
tornat a la vida,
i
ho fet al teu costat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...