08 de gener 2017

Sempre hi ha un dia



 Destí (II)

Sempre hi ha un dia
de pluja al desert,
i després floreixen
milers de flors,
i animals desconeguts
surten del submón
per viure uns poc dies.
Sempre hi hauran camins
que mai farem,
però quedaran coberts
per altres passos
de qui els puguin fer.
Sempre hi haurà
un camí amb pluja
per on seguiran
els nostres mots,
mirades que mai
perdran la bellesa
dels arcs de sant Martí,
i com follets
de les belles terres
verdes del nord,
assenyalaran muts
els llocs
on absents l'un de l'altre,
marcaran el punt
on ens arribaran els versos.
Sempre hi haurà
un silenci planant
en el camí, prop
on la pluja comença a caure,
no gaire lluny
del desert
de la nostra soledat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Agraïts pel teu comentari.