Destí (II)
Sempre
hi ha un dia
de
pluja al desert,
i
després floreixen
milers
de flors,
i
animals desconeguts
surten
del submón
per
viure uns poc dies.
Sempre
hi hauran camins
que
mai farem,
però
quedaran coberts
per
altres passos
de
qui els puguin fer.
Sempre
hi haurà
un
camí amb pluja
per
on seguiran
els
nostres mots,
mirades
que mai
perdran
la bellesa
dels
arcs de sant Martí,
i
com follets
de
les belles terres
verdes
del nord,
assenyalaran
muts
els
llocs
on
absents l'un de l'altre,
marcaran
el punt
on
ens arribaran els versos.
Sempre
hi haurà
un
silenci planant
en
el camí, prop
on
la pluja comença a caure,
no
gaire lluny
del
desert
de
la nostra soledat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...