SEGUIM!

 

“... discórrer
entre els temps que vivim
i el que volem”

és una certesa en la que estem,
és un temps que caminem

voldria passejar sota un plugim d’estiu
però estic aturada en un cau humit d’hivern
desitjo una mirada que em parli
però m’ensordeix el silenci
un silenci despullat de dirs, de versos
ni tant sols uns mots aïllats

em cau al damunt una tempesta
-en aquesta nit llarga i fosca-
que sembla no acabar mai
temps de recollir-nos
a prop d’un foc... si es pot!
abracem aquest silenci
donem-li espai al dol
fem lloc a l’absència

mai res és per a sempre
mai el sempre és infinit

la foscor de l’hivern
em dóna moments d’acolliment...
acullo el silenci
abraço la soledat
allibero el plor
i em buido de les mirades
que no he mirat...
i de les paraules que no he dit

sí!... el temps que vivim
no (sempre) és el que volem... però
hi ha un matí per a cada dia
i un camí per caminar
amb flors a les voreres
i pedres d’ensopec per les dreceres

seguim!

 

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2017/05/perdut-entre-les-dunes.html