04 de maig 2017

La bellesa de la neu nova





...fa massa temps que estic en blanc... (II)



La bellesa de la neu nova,
s’escampa com una taca floc a floc
i cobreix sota el seu mantell
l’univers que ens envolta.
Les taulades van canviant
el to marró de les teules
a cada puntet blanc,
els camps es vesteixen
de festa amb son capa reial d’ermini.
Les muntanyes despunten
entre el fons gris de l’hivern
amb són capirot festiu
de cotó verge.
Mentre s'acaba,
entre les planes
s'omplen de flors
com crispetes
les nues branques
dels ametllers.
Blanques,
seran el fruit qui surti
per fer etern el seu record.
La primavera bateja
de flocs de neu- pol·len
i pinta el terra d’una llana etèria
que dansa a l’ordre del vent .
L’estiu torra
la blanca pell
per daurades marques
que pintaran festives
i cruixents les espatlles
i façanes del cos.
És la tardor,
qui deixa en el calaix
el blanc,
per pintar de mil colors
arbres, terres, bolets
i fer de la fullaraca
una catifa
per presentar
a la blanca neu
d’un incipient hivern.
Qui goig,
...fa massa temps
que estic en blanc...
viure en blanc,
vestir de blanc
assaborir un blanc de blanc
veure la lluna blanca
embolcar-nos
entre les humides teles
d'una boira
que bressola les fredes aigües
del vell riu
i les terres del voltant,
tants motius
per restar per sempre
... en blanc...

1 comentari:

  1. El teu poema m'ha recordat la reina mora de Granada que el sultà li va fer plantar els camps d'ametllers, perquè quan florissin li recordessin la neu, que la fascinava amb la seva blancor...
    Bon vespre.

    ResponElimina

Agraïts pel teu comentari.