07 de març 2017

Ara que el dia s'allarga


el cert és que ara tampoc sé que dir-te... (II)


Ara que el dia s'allarga,
i el camí també ho fa.
Ara que el vent bufa d'esquena
i t'allarga la pena i l'ombra.
Ara que a estones
et treus la jaqueta
per sentir escalfor al cor
i perquè la sents al cos.
Ara que no penso en tu,
t'escric versos d'oblits i soledats,
vora mars on mai he estat.
Ara que no puc parlar-te,
perquè segur que no m'escoltaries.
Ara és hora de plegar,
la nit s'apropa
amb passos sigil·losos
i ja he de tornar
a pensar en lo que toca
i fer el que s'ha de fer,
callar i acotxar el cap.
Ara que ja és una mica tard.
Ara...

1 comentari:

  1. Sempre és un bon moment per escriure poesia l'important és sentir-la...
    Bon vespre.

    ResponElimina

Agraïts pel teu comentari.