Ara que el dia s'allarga

el cert és que ara tampoc sé que dir-te... (II)

Ara que el dia s'allarga,

i el camí també ho fa.

Ara que el vent bufa d'esquena

i t'allarga la pena i l'ombra.

Ara que a estones

et treus la jaqueta

per sentir escalfor al cor

i perquè la sents al cos.

Ara que no penso en tu,

t'escric versos d'oblits i soledats,

vora mars on mai he estat.

Ara que no puc parlar-te,

perquè segur que no m'escoltaries.

Ara és hora de plegar,

la nit s'apropa

amb passos sigil·losos

i ja he de tornar

a pensar en lo que toca

i fer el que s'ha de fer,

callar i acotxar el cap.

Ara que ja és una mica tard.

Ara...