les paraules surten soles
ara
corren pel vell teclat
amb pressa
s’empaiten unes a les altres
potser... en són masses
potser no hi caben
però totes volen arribar a tu
volen retrobar la mirada
que resseguia les seves corbes
que les enllaçava
que les revestia
i les feia néixer de nou
les paraules surten... ara
perquè un pensament les empeny
una il·lusió les captiva
subtils i fort desig
són les paraules
que amb les seves disfresses
juguen amb nosaltres
*
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2017/03/dun-temps-tenyit-de-silenci
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...