Instant 3 (II)
Em
preguntes amiga
sense
ser pregunta,
una
distància que no existeix,
perquè
som a la vora,
tant
a la vora
que
l’ombra d’una lletra
ensopega
amb el nas de l’altra.
De
vegades et tinc tant a prop
que
em sembla
que
vivim amb un sol cor
i
l’alè que surt de les boques
és
el mateix.
Quin
lloc ocupen les distàncies
quan
no existeix l'espai?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...