m’han buidat el dins
amb allunyament
i un adéu
per sempre
m’han malmès l’ànim
i s’han endut el color dels dies
tot és un catàleg de grisos
tot és foscor i negra nit
vull fer com el cargol
que s’amaga dins la closca,
aïllar-me d’aquesta fredor
que s’endinsa tant endins
per escapçar el poc que queda
tant m’han buidat
que només resta la façana,
la pell de qui fou un dia
ara només sóc
el zombi d’un temps passat...
*
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2017/03/ara-que-el-dia-sallarga.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...