08 de maig 2017

Com una manta que mai treu el fred



ese misterio de la tristeza
siempre por resolver…(II)
Com una manta que mai treu el fred.
Com un plat que mai s’acaba d’empassar.
Com un núvol que mai acaba de deixar sortir el sol.

Et sento trista.
Blanca de fulls.
Buida de mots.
Plena de silencis.
Aclaparada de records.
Curull d’absències.

Com l’única flor del test.
Com el darrer llibre de la biblioteca.
Com el darrer bes de l’amant.

A punt de l’oblit.
Mirant com s’escapa el tren.
I amb tot això.
Sempre em tindràs a la vora.

Esperant el mots i els silencis.
Compartint absències i records.
Mirant núvols i solanes.
http://papirer.blogspot.com.es/2012/11/p-325.html

1 comentari:

  1. "Com un núvol que tapa el sol i com l'única flor del test, et sento trista, però sempre a la vora, compartint absències i records"...
    Bon vespre.

    ResponElimina

Agraïts pel teu comentari.