Queden
els dits quiets
i
sembla el teclat orfe,
però
les paraules
volen
dins del cap
entortolligant-se
les
unes a les altres esperant
que
la mirada perduda
deixi
d’estar esmaperduda
i
vagi per feina.
La
tasca de retrobar-nos,
d’enfilar
els versos pensats
per
retrobar mirades,
per
refer camins,
per
ennuvolar teranyines
i
deixar volar els ocells
que
guardem dins,
captius
d’una il·lusió.
Paraules
mudades,
vestides
per retrobar-nos.
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2018/03/les-paraules.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...