tímidament neix la foscor
embolcall silenciós
de personatges nocturns
el gest es desplega
i la pell pren la paraula
surt l’ànsia
amb el desig a la mà,
una mirada es deixa caure
l'altra la recull...
dins sona una cançó...
ja no hi ha més paraules
s'abaixen els sons
la llàntia està encesa
i la nit comença
...
jo
vull sentir el gest vora la llàntia
i mirar la mirada que em mira
i sentir la cançó que sona
i deixar lliure el desig
jo... vull perdre’m
en aquest espai de foscor
per viure l'altre llum del dia
Filar lletres amb els fils del pensament i poder-lo cosir en aquest teixit que són els blogs. (QUI SAP SI)
02 de gener 2022
FOSCOR
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...