FOSCOR

tímidament neix la foscor
embolcall silenciós
de personatges nocturns

el gest es desplega
i la pell pren la paraula
surt l’ànsia
amb el desig a la mà,
una mirada es deixa caure
l'altra la recull...
dins sona una cançó...

ja no hi ha més paraules
s'abaixen els sons
la llàntia està encesa
i la nit comença

...

jo
vull sentir el gest vora la llàntia
i mirar la mirada que em mira
i sentir la cançó que sona
i deixar lliure el desig

jo... vull perdre’m
en aquest espai de foscor
per viure l'altre llum del dia