són els instants
el que s’emporten espais de vida
una vida que segueix
i segueix com a penyora del viscut
un camí de vegades gaudit
de vegades pesat
de vegades curt
de vegades ple
de vegades buit
però que sempre ens obliga
a... seguir
és un trajecte obligatori
on es desprèn i s’acumula
-no sempre al nostre voler-
instants on la pluja ens mulla
i el sol –de vegades- ens crema
i aquí segueixen tots i cadascun d’ells
un darrere l’altre
sense més permís
que aquell que el temps els hi dóna
maleïts els instants de tempestes
beneïts els instants que m’apropen a tu
*
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/11/plena-dinstants-retallats.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...