Finestra enllà
el dia s’acomiada
i marca amb
tints vermellosos
sobre coto
blavenc
l’inici d’una
nit primaveral
amb regust de
terra batejada
per una
incipient pluja freda.
La foscor,
notòria en una
curta estona
em marca el
desig absent
d’escoltar la teva
veu
com ho he fet
aquest matí
des de la
llunyania,
i compartint en
la distància
un mateix ruixat
inicial.
Ara em sobren
les paraules
que he callat
abans,
entre un mutisme
absurd e intermitent.
Em surten
malferits els renecs
per la meva
covardia i el meu callar,
quan el jorn m’oferia
la oportunitat
de trencar totes
les foscors
que ens
envolten.
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/01/foscor.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...