03 de gener 2022

Finestra enllà el dia s’acomiada

 

Finestra enllà el dia s’acomiada
i marca amb tints vermellosos
sobre coto blavenc
l’inici d’una nit primaveral
amb regust de terra batejada
per una incipient pluja freda.

La foscor,
notòria en una curta estona
em marca el desig absent
d’escoltar la teva veu
com ho he fet aquest matí
des de la llunyania,
i compartint en la distància
un mateix ruixat inicial.

Ara em sobren les paraules
que he callat abans,
entre un mutisme absurd e intermitent.

Em surten malferits els renecs
per la meva covardia i el meu callar,
quan el jorn m’oferia la oportunitat
de trencar totes les foscors
que ens envolten.


http://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/01/foscor.html


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per les teves paraules...