EL MOMENT (II)
Caminant,
assegut,
estirat
sobre un llit
abandonat,
cercant
estels i sol,
passejant
entre la gent
o
en la solitud d’un banc
a
mitja nit vora el riu,
a
tota hora pensant
quines
lletres lligades
puc
escriure
perquè
en la distància
t’arribin
i deixin part
dels
sentiments
cosits
als mots,
i
com cartes sota la porta
et
duguin la il·lusió
de
llegir-les a qualsevol hora,
amb
qualsevol companyia,
perquè
l’enyor
es
més gran
que
les ganes
de
ser l’únic.
El
temps en si viu
i
gaudeix de l’instant,
resseguiré
línies trencades
de
formes discontinues
i
escriure les lletres
que
em surten de dins,
que
vull t’arribin més tard,
més
d’hora,
amb
el so d’un vent càlid,
d’una
pluja freda,
d’un
sol ennuvolat,
d’uns
estels brillants,
com
vulguis,
però
que els ulls desxifrin
el
significat i la veu ressoni
amb
el so dels mots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...