la buidor m’ha empresonat
entre dies muts
i colors de blanc i negre,
al damunt ... un farcell de rastres perduts
fa temps que el passar s’endugué
el poc que quedava per dir
i el paper que em dones
resta en blanc
el llapis...? ni tant sols es mou
no trobo dins
cap vers amb escalf
n’hi ha cap lletra que s’empenyi a sortir
res... no hi ha res
tant sols aquest errar
en un espai que em sembla
més buit que jo mateixa
*
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2017/03/dun-temps-tenyit-de-silenci
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...