L'ENCONTRE (II)
Em
vas dir prou
de
parlar de sentiments,
em
vas dir prou
de
pensar en retrobaments,
tot
i saber
que
era una follia abandonar
el
camí de retorn,
que
era de ser necis
defugir
el camí de tornada
i
arribar l’un amb l’altre,
de
succionar l’aire compartit
amb
la força dels nostres pits,
de
deixar petons
com
pètals de flors
en
els llavis del altri.
Vas
dir prou,
tot
i saber que qualsevol
del
dos podria fer cas omís
de
l’ordre,
tu
saps que ja no som lliures,
que
hi ha un llaç trenat
al
llarg del temps
que
ens lliga a pesar de tot,
a
pesar de tu i de mi,
quelcom
que ens deixa indefensos
per
no cercar,
almenys
un darrer moment,
un
nou instant
per
unir les mans en dolça carícia.
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/01/lencontre.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...