HE DIBUIXAT (II)
Dibuixo
a l’aire
la
primera lletra
d’un
mot
que
em pesa prou
per
caure’m
d’entre
les mans.
Es
desfà lentament
quan
l’aigua del terra
besa
la pesada lletra.
L’aire
es rebel·la
i
rebufa rabiós
cercant
la lletra filla
que
es va desfent.
I
el món segueix… rodant
cercant
l’ànima,
l’ànima
inacabada.
El món sempre segueix rodant i potser algun dia trobarà aquesta ànima aleshores ja acabada...
ResponEliminaBon vespre, Maria.
Gràcies per les teves paraules, sempre puntuals... Bon dia Roser
ResponElimina