26 de gener 2022

Torno el mirar


 MASSA LLUNY (II)

 

Torno el mirar
als anys passats,
aquell estiu on el tren
se’t va endur,
i ens vam perdre
un esdevenir
que semblava escrit
per a nosaltres.

La solitud de l’estació
em deixa un abric
d’abandonament,
escalfant rancúnies i pesars.

Començà a ploure
llàgrimes galtes avall,
vora la platja
no gaire llunyana  
on passaren els moments
més íntims
del nostre aprenentatge,
compartint les primeres carícies
i els darrers petons.

S’allargassa l’espai
entre nosaltres,
un camí que sembra
un oblit que mai es produirà.

Guardo les imatges
d’aquells dies
en tirabuixons de tinta,
agafant forma
de versos i poemes,
amagats en llibretes
fetes a mà
en un calaix predeterminat.

Camins de full blanc
amb voreres de tinta
que ens manté units
en la distància.

Perduts en aquell dia estiuenc,
en un lloc isolat,
però coberts
pel desig de retrobar-nos.

 

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/01/massa-lluny.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per les teves paraules...