EL MOMENT

escrivim... perquè alguna cosa ens empeny a fer-ho
m’has trobat perquè buscaves...
encara que no sabessis el què
escrius mots i juntes paraules
perquè així ho has vist fer
a aquells que escriuen el que no diem
però vivim, sentim, desitgem o es troba

sí, s’escriu en curtes files i en columnes
perquè no són més que pinzellades de pensaments,
de sensacions, de sentiments, de quimeres...
un parlar de dins, prosa discontínua,
que salta d’un detall a l’altre
sense gaires normes de puntuació,
com una abella que xucla el pol·len de les flors,
el qui escriu xucla el dir del pensament,
bocins d’aquí i d’allà
amb l’intent de donar sentit o sortida
a aquest batibull que omple la motxilla

la veritat no existeix sinó és la de cadascun
els somnis són propis del que escriu
les il·lusions són anhels del seu caminar
les passes són el lliure albir que pot fer
i el batec de dins?
la resposta amb el creuament de fora

escrivim... quan aquesta motxilla es fa notar
i les espatlles ens reclamen atenció

quan els dies són clars i un ventall de colors els dibuixa
el goig els acompanya en el tarannà de les hores,
els anhels, les sensacions... el temps en sí
viu i gaudeix de l’instant

quan arriba la tardor i quan el sentir comença a amagar-se
es que s’acosta l’hivern i el nostre mon comença a encongir-se
... no té altre lloc on amagar-se que cap endins
magatzem sense gaires mires

aquest... és el moment! 
el moment d’alleugerar el pes
el moment de buidar el rosec
el moment d’alliberar tot el que puguis del que duus a dins...

aquest... és el moment 
              "d’escriure mots i ajuntar paraules”

*

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/02/no-em-diguis-que-trobat.html