31 de desembre 2021

Em canta la mar


Em canta la mar
un lànguid fado viatger
d’un llarg camí,
entre onades sorolloses,
menudes d’una tempesta
que va venint.

Potser ve de massa lluny,
o potser ve massa forta,
o potser el meu enyor
em fa feble,
o potser em venia de ganes
escoltar el plany.

Veig al lluny
com comença
el ball de barques i vaixells
al port cobert
per sobre del qual volen les ones 
enfurismades i juganeres
que moren als peus
d’una parella expectant.

Retorno al fado,
màgic,
que em deixa
com una fina tela l’escalfor
de l’amor
que encara m’acarona
el cor adolorit. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per les teves paraules...