BUIDOR (II)
Dibuixo
camins de tinta
que
no acabo de veure.
Segueix
el full
la
seva essència inert,
inamovible,
enquistat
en ell mateix,
com
un silenci
en
l’espai buit
d’un
desert
granulat
de sorra.
Així
l’ànima se sent
quan
penso el temps perdut
d’aquesta
distància
que
la mudesa ha imposat.
Cau
de nou el sol
rere
les muntanyes
i
amaga la darrera claror,
deixa
pas a la foscor
on
el brillant paper blanc
em
deixa clar
la
meva continua frustració
per
omplir-la de mots,
de
versos que em parlin de tu,
de
la buidor que m’ha empresonat,
on
ets? Que et cercaré
per
acaronar l’aire
que
t’envolta
i
fer-lo vent
i
que ell allunyi el silenci
i
el desert que ens acompanya.
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/01/buidor.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...