COLORS (II)
El
marbre gris
ja
descolorit i amb taques
de
natura vella,
recull
el desgast
dels
colors brillants
dels
vells records
i
fins i tot el retrat
d’aquell
temps d’antuvi
mostra
la filera sèpia
d’un
temps implacable
que
fereix amb el seu pas
allò
que en la memòria
semblava
inalterable.
Però
en la seva feblesa
guarda
la bellesa
del
record passat,
de l'embolcall d’antics sentiments,
de
sospirs gelats
en
l’esglai
que
els va fer néixer.
Queda
la memòria tacada
pel
garbuix de colors,
els
que eren abans
i
els que ara són.
Vivint
i estimant cadascun
per
la seva pròpia entitat,
per
la seva pròpia força.
Sotrac
del temps
que
ja ha passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...