21 de gener 2022

Miro el riu


 UN DARRERE L'ALTRE (II)

 

Miro el riu
com baixa continu
i silenciós,
milions de gotes
que el fan etern,
que sembla impertorbable,
com els instants
que teixeixen les hores,
entrelligant els dies
que filen la nostra vida.

Cadascun d’ells
bessó de l’altre,
cadascun d’ells
eternament diferent,
alhora complementari,
alhora divergents
con un niu de silencis,
enmig de la foguera
dels desitjos.

Un rere l’altre
enganxats com en una sortida
accidentada,
com el garbuix d’un remoli
que ens crida al centre
com un ull hipnòtic.

Un instant discret,
enganxat,
acumulant instants
al seu costat
fent el temps nostre,
fent el temps fugisser
que ens arriba
que se’n va.


http://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/01/un-darrere-laltre.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per les teves paraules...