UN DARRERE L'ALTRE (II)
Miro
el riu
com
baixa continu
i
silenciós,
milions
de gotes
que
el fan etern,
que
sembla impertorbable,
com
els instants
que
teixeixen les hores,
entrelligant
els dies
que
filen la nostra vida.
Cadascun
d’ells
bessó
de l’altre,
cadascun
d’ells
eternament
diferent,
alhora
complementari,
alhora
divergents
con
un niu de silencis,
enmig
de la foguera
dels
desitjos.
Un
rere l’altre
enganxats
com en una sortida
accidentada,
com
el garbuix d’un remoli
que
ens crida al centre
com
un ull hipnòtic.
Un
instant discret,
enganxat,
acumulant
instants
al
seu costat
fent
el temps nostre,
fent
el temps fugisser
que
ens arriba
que
se’n va.
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/01/un-darrere-laltre.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...