és l’angoixa la que ens oprimeix
el desig el que ens guia
és l’absència de l’altre
el que ens domina
i ja no som lliures de viure
en altres indrets
que no siguin els de la mà que escriu
la follia que parla de l’altre
quan la nit es descoloreix
i obres els finestrals
s’escampen els somnis
i l’escalf és minva
tot replegant-se cap dins
per tornar a l’encontre d’aquell tu
que dóna sentit al meu jo
*
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2017/01/cada-dia-de-nou.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...