No em diguis que t’he trobat
perquè et busco,
n’he sentit parlar,
m’han dit i ara et cerco,
sense saber que trobaré.
Escric mots
i ajunto paraules
en curtes files
i llargues columnes
i això algú li vol dir versos,
quan descendeix
la lectura cap a baix
i s’enfonsa en dubtes
i quimeres,
i em dius que he sentit.
Potser si,
més si fos cec de naixement
i només coneixes la foscor,
em diries sense dubtar
que he conegut la llum?
Respecte a tu sóc cec,
per això et busco,
per això no se que he sentit,
per això no he vist la teva llum.
Escric versos,
per fer camí,
per deixar marcat el temor
del meu destí,
per si un dia es creuen els miralls
dels nostres ulls reflecteixin tot allò
que no sabem,
sens dubte un univers,
immens,
de somnis,
d’il•lusions,
de passes,
de mots enfilats
per la intenció de trobar la veritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...