05 de març 2017

D'un temps tenyit de silenci



Perdona el meu silenci (II)
D'un temps tenyit de silenci,
d'unes paraules
que encara no has polit,
d'un afany que s'escapa,
d'un mot
que encara no has escrit.
Trenco l'espera
incitant la resposta,
núvols que el vent s'emporta,
mentre la pluja escasseja
i minsa rega la terra blanca
del paper d'una poetessa.
El ametllers en flor viva,
omplen els prats de color,
mentre l'ànima
espera rebre la teva lluïssor.
Descansa amiga,
com descansa l'amor,
reposa la mà i mira,
poc a poc s'imagina versos
de tots colors,
descansa amiga,
com descansa l'amor,
reposa la teva escriptura fina.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Agraïts pel teu comentari.