FOLL BROGIT (II)
Cau
la nit entre gotes
de
pluja flonges mullant
els
vidres d’una finestra
mal
tancada,
rere
el quals
com
amants sense vida
resten
tirats
per
sobre els mobles les robes
que
s’han tret de sobre
per
apaivagar
aquells
sentiments efervescents
que
busquen el seu propi camp
i entre silencis i carícies,
entre
oblits
i
promeses de records eterns.
La
pluja
és
una fugissera xafardera
de
tot allò que succeeix
dins
l’habitació.
La
penombra va fugint
a
mesura que el sol
amagat
rere els núvols
vol
tafanejar l’interior,
sota
els llençols
amerats
de pluja i suor,
de
carícies i petons,
i
sobretot de silencis compartits,
de
mirades fosques d’ulls clars.
De
promeses
que
mai s’acabaran
de
complir ni d’oblidar.
Batecs
de cors a l’aire
que
s’agafen encara
calents
i adolorits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...