UNIVERS (II)
Floreix
l’ametller
amb
sa flor nua i acolorida
de
vegades blanca
com
els oblits,
de
vegades els fruiters
les
pinten dels colors
dels
records,
esperant
com sempre espero
que
els dits
que
m’acaronaven,
vagin
sortint
com
les verdes fulles tímides
i
alhora agosarades,
jugant
amb la matinada fresca
d’un
hivern que ja plega veles.
Esperant
una primavera
amb
colors d’esperança
i
veus a l’aire
que
em fan pensar en veus
que
ara resten llunyanes,
i enyorar la seva calidesa.
Paraules
guardades
entre
el cor i el cap,
allí
on el seu valor es multiplica
com
els somnis,
com
els petons volant al vent,
pensant
sempre amb tu,
negat
d’emocions
que
van i venen
com
cercles sempre en moviment.
Sol.
En
la impertorbable soledat
dels
instants
que
marxen cap a un univers
de
moments perduts,
cap
a un casal
ple
de moments buits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...