ABSÈNCIA (II)
En
cada revol
cerco
la pell
d’un
passi-ho bé,
tant
a prop
que
em permeti notar
la
presència
de
la personal fragància
de
cadascun
dels
personatges
amb
que m’envolto.
Resolent
cada comiat
amb
un pom
de
versos recitats
a
cau d’orella,
regalimant
galtes avall
per
perdre’s
entre
les comissures
d’uns
llavis agraïts
en
la cloenda.
Repetint en cada adéu
el desig de retrobar-te,
fugissera il·lusió
que cada matí
busco entre els plecs
d’uns llençols freds i buits
de la teva essència,
amb la perenne promesa
d’una propera reunió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...