Entra la follia
dins meu
i em vol fer
embogir,
crida dins meu
el ressò
de mil batalles
en que sóc el
centre
i l’enemic.
Batega el cor
esperant la cura
d’aquest moment
boig
que m’atabala.
No espero més.
La lluita de l'alliberament
ha començat ja.
12 de desembre 2020
Entra la follia dins meu
01 de desembre 2020
VERS 140
captiva del sentir,
atrapada per les quimeres
i esclava dels batecs...
ferralla que no es contempla
i que premsa tot albir...
*
16 d’abril 2020
Dibuixo les galtes rosades
Dibuixo
les galtes rosades
de
l’enyor que guardo dins meu
i
sento el bategar del cor
que
estima el meu,
i
sento que la distància
va
teixint l’oblit,
però
si més no esperaré demà
per
començar a teixir,
com
vaig esperar ahir,
i
abans d’ahir
i
tots els dies
que
es van desfullar
en
néixer la nova albada.
15 d’abril 2020
16 de maig 2019
Plou pluja freda
Plou
pluja freda
d’un
hivern inhòspit,
cada
gota un record,
cada
gota una mancança,
Cada
gota un temor
que
el demà t’allunyi més,
que
el silenci encara duri.
La
pluja es fa plor
i
cada gota té gust
de
salabror.
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2019/05/breu-recorregut.html
12 de maig 2019
09 de març 2019
Hem escrit
Hem
escrit
cadascú
la seva història,
tants
cops
com
les hem viscut,
hem
gravat els records
que
imaginàvem cada u
des
del seu punt
de
la soledat.
Hem
fet de tot allò diferent
un
nexe d’unió,
un
llaç per viure
el
que no hem viscut,
el
que més hem desitjat.
*
La
meva pluja
veu la mar volant
des
del cel
i
cada gota corre
per
jugar
amb
les germanes
salades
que
van a besar la sorra.
La
pluja no vol besar
les
meves galtes,
perquè
les gotes salades
no
toquen la sorra,
les
meves regalimen
fins
arribar
a
les comissures
de
la boca
i
segueixen rodolant
cara
avall.
08 de març 2019
TINC... / JUNTS?
Qui sap si / maria Varu
Tinc una biblioteca plena
Tinc una biblioteca plena
de llibres escrits amb les paraules
que mai et vaig dir,
una videoteca farcida amb cintes
de les imatges amb el moments
que mai vàrem viure.
Tan a prop que mai escoltares
els mots que duien clavats els meus llavis,
i tan lluny que no veies el reflex
dels meus ulls en mirar-te.
Em demanes -sense saber-ho -
que faci el que he fet tant de temps
i em quedi amb el que vius
que no tens més batecs
que els teus i... els meus,
si al menys bateguessin junts!
Junts?
La pluja no sap del mar fins que la troba
els llibres no tenen so
fins que les paraules no es llegeixen
la mirada no és reflecteix sense un mirall
la música no s’escolta en la distància
tampoc el ball té pas sense compàs
envoltats de món
i tant lluny... d’a prop
quan de temps perdut!
en un joc de futileses
quantes paraules perdudes!
llençades al temps
d’un temps que ja no tornarà...
*
26 de maig 2018
Ja es nota el nou temps
Ja
es nota el nou temps,
la
primavera comença florir
i
en cada poema
surten
versos nous,
de
tinta verda
com
fulles fresques
rere
les flors del pensament,
de
mil colors,
de
mil tonalitats,
totes
duen l’ombra
del
teu mirar,
del
teu sentir
mentre
l’aire em retorna el so
de
la teva veu.
Que fàcil escriure
pensant
en tu
i
deixar que dels fulls blancs
floreixin
versos
com
capolls de futures fruites.
Que
fàcil pensar
si
el vent les fes moure
per
ballar amb elles
des
del precís instant
en
que van néixer.
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2018/05/comenca-el-ball.html
25 de maig 2018
COMENÇA EL BALL!
fragment d'EN UN RACÓ DE LA BIBLIOTECA (Qui sap si...)
un full
un llapis
i un estol de dirs que voleien en el sostre
desitjant trobar-se
en les paraules que escriuràs
no tinguis pressa
no t’hi acomiadis encara
els mots, les paraules, els versos
corren neguitosos d’un lloc a l’altre
esperant el moment del ball
... escolta el seu neguit
espera el so de la melodia
guaita! els músics ja venen
refinen els instruments...
ja tot és apunt...
comença el ball!!
*
21 de maig 2018
Bateja la pluja
Bateja la pluja
un
dia novell
de
primavera,
bateja
la il·lusió
per
una nova floració,
i
aprofita el pintor
per
fer brollar
de
colors rere la cortina
de
pluja fina,
poms
de flors
de
tots colors.
Calla
el camp
el
brunzir
dels
petits voladors
mentre
duri
el
temps humit,
esperant
pol·linitzar unes
amb
la màgica pols
de
les altres flors,
com
versos contestats
d’altres
versos,
sentiments
contats
d’altres
sentiments.
Temps
al temps.
Versos
als versos.
Continua
la vida
en
la jove primavera.
20 de maig 2018
DEMÀ
demà... esclatarà la primavera
i com el rosari que sempre es resa
tornarem a sentir l’escalf del desig
i el misteri que embolcalla el tacte
d’una pell propera
ara... silenci i soledat
racó fosc i callat
lloc de cultiu
on deixar néixer les llavors
que brollaran demà
demà esclatarà la primavera
nova, lluenta, joiosa
que ens regalarà la follia dels colors
l’acaronament del sol
la quietud d’aquelles estones
escoltant la música d’onades
d’un mar infinit
no és tant lluny!!
ja és a prop
només cal esperar a demà...
*
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2017/05/el-plany-cau-del-mateix-raco.html
16 de maig 2018
Del mar ve la brisa
Del
mar ve la brisa
mentre
s’escapa xiulant el tren,
perseguit
per una mirada humida
i
una gola que travada
intenta
deixar anar
un
grinyol de comiat.
El
cor i la ment busquen excuses
per
aquesta partença
i
nomes surten dels ulls llàgrimes
que
amb el pas d’altres trens
resten
eixutes
sobre
la pell enrogida,
just
sobre els peus
amb
un toll desaparegut
com
el tren on viatjava
l’esperança
d’una felicitat
que
sento oblidada.
La
ma a la galta,
un
comiat breu,
rere
un trist somriure
i
un petó sec.
Un
passat brillant
entre
rajos de sol
i
cossos estimant-se.
Un
futur gris
entre
preguntes
de
perquè ha estat així.
Entre
tots dos,
resto
sol en l’andana,
veient
el darrer vagó
prenent
la corba
per
on desapareix la il·lusió.
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2018/05/en-la-foscor-del-temps.html
15 de maig 2018
EN LA FOSCOR DEL TEMPS
el tren ha marxat
no m’ha permès pujar,
s’ha endut tot el que tenia
tot el que fins aquell moment... era
tan buida m’ha deixat
que no sento la tristor
ni la humitat d’un plor
ni m’ha pintat de cap color
sóc la transparència d’un vent que no xiula
l’opacitat d’uns records
llençats a l’andana
de qualsevol estació
l’oblit m’ha oblidat
en aquest espai sense nom
m’endinsaré en la foscor del temps
m’allunyaré de totes les mirades
i amb el silenci dels mots
-a poc a poc- escriuré
un demà... ara... desconegut
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2017/05/com-una-manta-que-mai-treu-el-fred
11 de maig 2018
Calla
Calla.
Silenci.
És
la veu blanca
del
paper on s’escriuen
els
versos
la
que de retruc
em
deixa la teva veu
no
sempre clara,
retorçada
amb els giravolts
de
les lletres manuscrites
que
llegeixo i torno a llegir
per
sentir dins meu el ressò
un
tant oblidat
de
la cadència
del
teu parlar.
Calla.
Silenci.
Mentre
desfullo
les
primeres flors
entre
els dits,
repeteixo
de memòria
lentament
cadascun del versos,
cadascun
dels mots
que
m’arriben
des
de l’anonimat,
des
de la coneixença,
des
de la llunyania.
Calla.
Silenci.
Esperaré
davant el paper verge
per
contestar poema a poema
les
paraules que tenen pressa per sortir,
per
parlar de pedaços i retalls,
d’ahirs
i de futurs,
sempre
absents,
com
tu.
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2018/05/les-deixare-marxar.html
10 de maig 2018
LES DEIXARÉ MARXAR...
no és meva la veu
és d’elles
la veu la duen
aquest reguitzell de paraules escrites
que em costa imaginar
pensar, crear...
elles soles s’empaiten,
tenen presa per sortir
i totes volen ser les primeres
però, abans
he de guarnir-les
encara que sigui pobrament
amb pedaços i retalls
d’instants d’ahir
o sentiments viscuts
he de perfumar-les
amb el color d’una mirada
o l’escalf d’unes moixaines
i
quan les hagi abillat
amb sinceritat i parer
les deixaré marxar...
*
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2017/05/he-oblidat-com-era-el-temps.html
05 de maig 2018
Queda la fredor fora el cos
Queda
la fredor fora el cos
i
deixa que el blanc
d’un exterior tingui
per
frontera el glaç
d’una
finestra.
Joguineja
un gos
per
la blanca catifa
i
marca un cop
i
un altre els forats
de
les seves potes
com
un trencaclosques viu.
El
fum envia missatge
d’escalfor
a un cel gris
que
dubta si enviar
el
seu exèrcit
de
gotes blanques
o
transparents,
com
el mots
que
tinc a la punta
dels
dits.
Neu
que es desfà
com
el silenci
quan
la quitxalla surt a jugar,
mirant
somrient el capirot blanc
de
les muntanyes
que
amb els jorns vinents
es
desfarà.
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2018/05/pertinac.html
04 de maig 2018
PERTINAÇ
passeges per la blancor d’una natura
que ens dóna el regalim
de les petites coses
que ens embelleix l’escenari de cada dia
com si fos un teatre a la seva nit d’estrena
quan sortim de l’escenari
quan deixem enrere el mantell de neu
i el capirot blanc de les muntanyes
quan ja no veiem les flors dels ametllers
i la catifa queda fora de casa
... el blanc que es manté
és la mancança del que ja no es té
és l’absència de qui ja no hi és
és la devoció... pel que ja no és nostre
blancor de besllum...
d’un no-res que queda
és un teatre de portes tancades
un escenari sense actors
neu que es desfà
amb l’escalfor pertinaç
d’un sol impenitent
*
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2017/05/la-bellesa-de-la-neu-nova.html
01 de maig 2018
Davant la paleta plena
Davant
la paleta plena
de
sentiments
de
diferents colors
dubta
el pinzell
com
començar
l’acolorit
poema visual.
Al
fons el vent
mou
les altes branques
dels
xops i els oms vora el riu,
entre
els blanquinosos troncs
s’obre
pas un estret camí
vorejat
per altes herbes
i
amb espurnes de roselles
puntejant
les línies verdes
dels
costals.
Dubto
com començar
i
amb quin color triar
la
llum del cel i dels núvols,
el
verd fort
de
les fulles ombrívoles
es
més clar de pintar,
però
la figura femenina
també
m’ofereix problemes
si
fer-la de costat,
mirant-me
fixa als ulls desafiant,
com
buscant on guardo
els
sentiments compartits.
On
és el pintor?
On
sóc?
On
vull estar?
Tinc
tant dubtes,
tinc
tantes opcions,
no
vull errar la decisió,
no
vull perdre cap bri
del
que tinc amb tu.
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2018/05/records.html
30 d’abril 2018
RECORDS
es desdibuixen els records
com traces d’un temps mesurat
les pinzellades es confonen i s’uneixen
mentre el pintor va creant el quadre
on és el pintor?
vull explicar-li que m’agrada el blau del cel
com les tardes que sortíem a passejar quan érem petits
amb uns breus tocs d’aiguamarina a l’horitzó
que em retornin a la platja on anàvem a l’estiu
i el verd? m’agradaria com el d’olivera
allí fou on ens vam conèixer
pel color blanc...? m’agrada el dels ametllers
n’hi ha tants de camí al poble!
i el color sorra! que no n’hi posi gaire...
són com els adéus
que no vam poder canviar per un “fins ara”
on és el pintor?
per què hi ha tant de fosc?
no sap que hi ha més llum que ombres?
com pintarà els somnis que falten?
hi haurà espai per dibuixar el batec d’estimar-te?
i la mirada que em mira? de quin color la pintarà...?
on és el pintor?
he de parlar amb ell!
s’ha deixa’t masses coses...
*
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2017/05/vesteixo-els-records.html
Subscriure's a:
Missatges (Atom)