Hem
escrit
cadascú
la seva història,
tants
cops
com
les hem viscut,
hem
gravat els records
que
imaginàvem cada u
des
del seu punt
de
la soledat.
Hem
fet de tot allò diferent
un
nexe d’unió,
un
llaç per viure
el
que no hem viscut,
el
que més hem desitjat.
*
La
meva pluja
veu la mar volant
des
del cel
i
cada gota corre
per
jugar
amb
les germanes
salades
que
van a besar la sorra.
La
pluja no vol besar
les
meves galtes,
perquè
les gotes salades
no
toquen la sorra,
les
meves regalimen
fins
arribar
a
les comissures
de
la boca
i
segueixen rodolant
cara
avall.
09 de març 2019
Hem escrit
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...