Qui sap si / maria Varu
Tinc una biblioteca plena
Tinc una biblioteca plena
de llibres escrits amb les paraules
que mai et vaig dir,
una videoteca farcida amb cintes
de les imatges amb el moments
que mai vàrem viure.
Tan a prop que mai escoltares
els mots que duien clavats els meus llavis,
i tan lluny que no veies el reflex
dels meus ulls en mirar-te.
Em demanes -sense saber-ho -
que faci el que he fet tant de temps
i em quedi amb el que vius
que no tens més batecs
que els teus i... els meus,
si al menys bateguessin junts!
Junts?
La pluja no sap del mar fins que la troba
els llibres no tenen so
fins que les paraules no es llegeixen
la mirada no és reflecteix sense un mirall
la música no s’escolta en la distància
tampoc el ball té pas sense compàs
envoltats de món
i tant lluny... d’a prop
quan de temps perdut!
en un joc de futileses
quantes paraules perdudes!
llençades al temps
d’un temps que ja no tornarà...
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...