El meu present és la teva absència (II)
Amb el llençol
de la teva absència
m’he fet la flassada
que em mortifica.
M’embolcallen silencis
de tantes nits
endarrerires
amb vols de petons
i ales de papallones,
de nostàlgies
que pinten les parets
d’un color humit
i ple de neguits.
Bateguen dos cors
a compàs dispar
i seccionen l’espai
aquell mirar
d’un ahir
que ja només
és oblit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...