ÉS HIVERN (II)
Ensenya la nuesa tal com és,
les seves mancances
i les seves virtuts.
La del cos és agraïda,
exultant
i apassionada.
La de l’ànima,
distreta,
amagada
i complicada,
s’ha de donar poc a poc,
més lenta que la del cos,
deixant arestes amagades
que defensin la seva vulnerabilitat.
L’amor és el tel
que tapa la nuesa
i la comparteix perdut
entre silencis i temors,
entre dubtes i entrega,
espatlla de llàgrimes
i somriure d’ulls esperançats.
Quan marxa l’amor
de nou és nua l’ànima
i s’envolta de gebre i boira,
fins que de nou un altre tel l’abriga
i li tapa la nuesa crua del rebuig passat.
Nua l’ànima respira el temor
de l’oblit,
fins que l’amor
del teu mot la fa florir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...