(EL PES DE LA PARAULA)
No sempre veiem quan ens mira,
no sempre sabem quan hi es,
no sempre ens adonem
de la seva presència,
però la seva llum segueix il•luminant
La lluna,
callada, present, atenta
ens guarda i ens embolcalla
amb el seu silenci,
si la nit es freda
ella ens mira amb tendresa,
ens acarona la mirada
i resta al nostre costat
en silenci...
en mudesa...
en quietud...
... hi és.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...