14 de març 2009

NO SEMPRE VEIEM

I amb tot i això em sento
(EL PES DE LA PARAULA)


No sempre veiem quan ens mira,
no sempre sabem quan hi es,
no sempre ens adonem
de la seva presència,
però la seva llum segueix il•luminant
La lluna,
callada, present, atenta
ens guarda i ens embolcalla
amb el seu silenci,
si la nit es freda
ella ens mira amb tendresa,
ens acarona la mirada
i resta al nostre costat
en silenci...
en mudesa...
en quietud...
... hi és.

Safe Creative #0903242814278

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per les teves paraules...