Un poema eternament reescrit,
canviant com el motiu
que el fa existir,
creixent com el sac d’anys
que va acumulant,
eixugant-se com el paper
que li fa de base.
Feixuc com el cos
que li va fer de pare,
fins que va veure la llum.
Un poema eternament rellegit,
revivint amb cada vers
el sentiment que el va motivar.
Redescobrint cada mot
amb que volia dir,
tan sincer ara com abans.
Tant de mi com sempre.
Hola, pasando a saludar y tambien para invitarte a que pases y veas mi blog a ver si encuentras algo de tu agrado y si te gusta intercambiemos enlaces, una suerte de fucionar dendritas o algo asi diria yo,je.
ResponEliminaSaludos y hasta la proxima.