(EL PES DE LA PARAULA)
No s’acaba ni s’acabarà mai més
mentre el sol segueixi lluint,
mentre la lluna doni
el seu reflex acollidor,
mentre la teva mà acaroni la meva,
mentre les flors
segueixin esclatant el mes de maig.
Mai s’acabarà un poema
quan d’estimar vulgui versar,
quan els seus versos
engalanin el goig de qui estima,
el somriure que neix
quan et sento al meu costat...
i si algun dia se’ns acaba
neix un amor rere l’altre,
i la lluna surt quasi cada nit
i el sol s’estrena cada matí
i les mans es busquen
i les carícies s’escampen
entre els cors de qui s’estimen.
Sí,
a cada instant,
a cada mirada,
en cada somriure,
en cada trobada
neixen els versos
d’un poema que no s’acabarà mai més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...