La sorra seca,
vola al ball del vent
trencant els somnis
i el passat de gran roca forta
que ja mai més serà.
La sorra seca,
besa amb bes de por
l’aigua salobre
que impetuosa la banya,
inconscient
en una joventut eterna
que mai s’atura.
La sorra seca,
molla amb el petó,
es torna dura
i fins perdre de nou
la lluita amb el sol,
torna a viure el somni
de ser aquella roca dura
que ja mai més serà.
La sorra seca, morta,
quan és humida, viu,
i amb la vida somia
la eternitat de la follia,
que la terra li xucla
quan l’ona marxa,
i torna amb la nova onada,
amb una dansa boja
de follia i somni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...