(EL PES DE LA PARAULA)
Un poema eternament escrit,
uns versos tendrament sentits,
un sentir dolçament viscut,
unes paraules que mai recullen tot.
Un poema eternament escrit
en la mirada dels amants,
en les mans enllaçades,
en els batecs del cor encisat
i uns mots que no abracen
tot l’escalf que sent el meu cor.
I els poemes s’escriuen
i els versos es senten
i l’amor neix cada dia
en els cors que bategen oberts
i mai s’acaba de trobar la paraula,
mai el mot adient
perquè l’amor és un i distint
per a cada cor enamorat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...