Balla el cos en somnis,
balla amb l’ànima enamorada,
del seu so,
del seu mot,
del pes de la paraula
que l’embolcalla
com un qui sap si...
fos etern.
Balla el cos en somnis,
quan descansa
i mentre dibuixa en les parets gargots
de dansa amb la negra tinta
de la nit amb gota
de gebre freda i llunyana.
Balla el cos en somnis,
seguint el pentagrama
d’estels amb clau de sol
i lluna blanca.
Balla el cos en somnis,
mirant balcó enllà si arriba l’estimada,
batec de bolero,
pas de tango,
música de balada.
Balla el cos en somnis,
sabent potser,
que el somni s’acaba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...