16 de febrer 2022

OBSTINAT


el somni
hàlit del pensament
que s’escampa en el temps
per guarnir d’esperança
un demà nostre

el somni escriu
allò que encara no viu
el que queda per ser
el que no tenim
i així els dies envanits
neden entre les aigües llunyanes
en un vol d’il·lusions
que cerquen lliscar la vida
sense saber s’hi arribaran
a trepitjar la platja de realitat

hàlits de pensament
són els somnis
que s’evaporen en l’horitzó
sota l’escalf d’un sol obstinat...



*

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/06/el-meu-no-es-un-somni-corrent.html

5 comentaris:

  1. Els somnis no sempre s'evaporen a l'horitzó, de vegades es fan realitat i cal gaudir-ne!
    Bon cap de setmana, Isabel.

    ResponElimina
  2. Seria feliç, si tan sols un d'aquests somnis, trepitgés la platja.
    Molt maco el poema.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
  3. els somnis són com la sal dels instants, uns quants donen color... masses ens fan perdre la realitat...
    Bona setmana Roser... aferredetes Sa lluna

    ResponElimina
  4. Què faríem sense els somnis...!
    Salut ;)

    ResponElimina

Gràcies per les teves paraules...