qui sap si els somnis
són l’escambell del matí
qui sap si els records
són les seves engrunes
potser l’espera
és el lloc on tots ells s’allotgen
ens queden els colors
ens queden les restes
guardem les sensacions
que de vegades
són també
moments somniats
flors nascudes al bell mig
de la foscor,
de la nit
tot esperant
l’esclat del dia
i quan l’albada arriba
els somnis
s’amaguen de nou
en l’espera
http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2009/12/senceta-el-mati.html
quién sabe si los sueños
ResponEliminason el escabel de la mañana
quién sabe si los recuerdos
son sus fragmentos
y quizá la espera
sea el lugar donde ellos se alojan
nos quedan los colores
nos quedan los migajas
guardamos las sensaciones
que a veces
son también
momentos soñados
flores que nacen
en medio de la oscuridad
de la noche
esperando
la explosión del día
y cuando hiere el alba
los sueños
se esconden
en una nueva espera
Qui ho sap, María, però nosaltres mai deixem de somiar.
Una forta abraçada