http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2009/09/amb-els-ulls-tancats.html
deixa’t estimar
que el meu voler
m’omple els instants
deixa’t estimar
encara que sigui
amb els ulls clucs
encara que sigui
el desmai d’ona abatuda
quan dorms
els somnis són possibles
la nit és llum de migdia
les meves mans rierols
que cerquen el teu cos
deixa’m estimar-te
mentre dorms
déjate amar,
ResponEliminaque mi querer
me llena todos los instantes...
déjate amar,
aunque sea
con los ojos cerrados,
aunque sea
el desmayo de una ola lánguida...
cuando duermes
los sueños son posibles,
la noche es luz del mediodía,
mis manos son arroyos
que buscan tu cuerpo...
déjame amarte
mientras duermes.
Un abrazo