Filar lletres amb els fils del pensament i poder-lo cosir en aquest teixit que són els blogs. (QUI SAP SI)
08 de desembre 2009
MAI
mai el parlar, ni el dir,
ni la veu, ni el verb pronunciat
dirà tot el que un cor batega
el que una ànima sent
la vida que s’allotja dins
la plenitud de les sensacions
l’acaronament d’un suau ventijol
el brill d’un raig de sol
la infinitud d’una mirada
si no pogués parlar
viuria en silenci
on tot és possible,
en un llenguatge sense sons
en un buit que vessa
en un escampat de mirades
de somriures
de gestos o d’afectes
si no pogués parlar...
seria el meu rostre
un mirall del món
http://desdeminoray.blogspot.com/2009/12/donde-se-entierra-el-olvido.html
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...