12 de desembre 2009

Si tot el que el so fa




MAI (II)
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/12/mai.html

Si tot el que el so fa
que sigui vida,
s’allunyés de mi,
i em deixes
en un negre silenci.
Si el cos em rebutges
el do de la paraula,
i restés per sempre mut.
Si el cor no et pogués dir
perquè em batega,
i la resposta fos
de nou un altre silenci,
tant fosc com abans,
no em miris el rostre,
trist i afligit,
ni pensis que saltaria
per finestrals
ni penya-segats,
no.
Si tot això passés,
mira’m les mans,
perquè mentre puguin
els dits éssers vius,
i dansar sobre teclats,
o ballar ben agafats
amb la ploma,
sortiran els mots
del meu cor,
i et contaran de sol i lluna,
de petons i d’amors robats,
qui sap també
si seran mots versats
d’aquest pobre aprenent
que en fa del mot, la vida
i del silenci, el cant.
Si tot això passes,
que no seria,
potser com avui?
Com aquest dia,
que amb silenci
llegeixes la tasca
d’aquesta ànima lletraferida.
Safe Creative #0912125106829

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Agraïts pel teu comentari.