DE LES LLÀGRIMES II (II)
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/11/de-les-llagrimes-ii.html
Et regalimen llàgrimes entonades
amb el dolor del cor.
Cada gota és la nota d’un cant
que em trenca de dolor.
Tot i silents regalimen
fuses i semifuses amb la pell.
El so del dolor tot i callat és terrible,
i em trenca l’ànima.
S’emmudeix el singlot
que acompanya la pluja salada galtes avall.
Submises amb la tristor,
cauen entollant-se en un terra humit.
Ofegant-se entre cadascuna d’elles
la darrera que cau des de dalt
Poema trist però preciós... M'agrada molt la poesia i el teu blog en general. T'he vist al blog d'en Torosalvaje y del Justy i no he pogut evitar la temptació de passar a conèixer el teu racó virtual...
ResponEliminaPreciós.
ResponEliminaPetons
anamorgana
Les llàgrimes no tenen por, per això s'esmicolen per les galtes.
ResponEliminaLa tristor crema.
Es preciòs
Petonets