VERS L'ALBA DE CADA MATÍ (II)
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/10/vers-lalba-de-cada-mati.html
Mai quan el pinzell
enceta un dia carregat
del teu color,
mai quan l’ocell calla
per escoltar la teva cançó,
puc jo en la meva desmesura
posar-hi cap objecció.
Mai pot haver-hi condemna
amb la meva posició.
Oblidant-te de l’oblit,
recordo cada petó
que t’he collit,
més pesen sens dubte
els que vaig
entre branques de porcellana
deixar en penyora
d’un amor
que no vaig saber guanyar.
Mai pot haver condemna,
si el condemnat no sóc jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...